Hem començat per un guaret on semblava que la cosa feia bona pinta. El pare deia que ja li va semblar bo l'altre dia. A la poca estona ens en hem adonat que a pocs metres rondava una Puput (Upupa epops) ben fornida que picotejava per terra. Estava enfeinadíssima i molt concentrada, però ben a l'aguait.
Mentre esmorzàvem, veiem volades d'ocells. N'hi havien uns de curiosos amb el cos blanc i les ales negres.
Un cop hem decidit d'emprar el cotxe a mode de "hide", no han passat gaires minuts que aquests últims han aterrat al mateix camp on érem. No ho tenia molt clar inicialment, però pensava amb la Fredeluga (Vanellus vanellus). I és que fins que no hem arribat a casa no ho he pogut verificar, ja que amb la son m'havia deixat la guia d'aus!
Primer n'ha arribat un estol de 30, desprès un altre d'unes 30 més i més tard unes 40 més! Feia goig de veure aquest camp. Ja només per això ha valgut la pena el matí.
Una vegada ben fotografiades i dibuixades, ja que desprès caldria identificar-les, hem continuat la nostra sortida. La neu i el fang no ens ho han posat fàcil, però el recompte final han estat:
- Fredeluga (Vanellus vanellus) *les de la fotografia*
- Milà reial (Milvus milvus)
- Arpella (?)
- Puput (Upupa epops)
- Picot verd (Pucus viridis): entre els camps de fruiters
- Esplugabous (Bubulcus ibis): un de sol entre els camps de fruiters i en un guaret
- Cogullades (Galerida cristata): en zones més estepàries
- Carderola (Carduelis carduelis)
De tornada cap a Lleida hem vist tres estols de Fredelugues que potser sumaven uns 400 individus.
Ja veig que t'ho passes be! Em de quedar un dia per anar a veure ocells. Nosaltres anem sovint a Mas de Melons. Et recomano un llibre preciós que acaba de sortir: Els secans de Lleida. Amb fotos de Jordi Bas i textos de Vidal Vidal i Joan Estrada. Ed. Viena. Espais naturals.Mercè
ResponElimina