Terme de Maials, Almatret i ZEPA de Seròs

Amb els amics i companys ornitòlegs J.A. Mora i Anna Ma Berenguer ahir vam estar voltant durant ben bé 4 hores per aquestes terres. Tot sigui dit que el Jose va fer d'excel·lent amfitrió i... ja sabeu que als llocs és millor anar-hi amb gent de la terra.

 Doncs bé, vam descobrir una exhuberantíssima alzina florida d'embergadura descomunal, centenària! També un pi de similars caracerístiques. Malgrat es canviin olipers per presseguers, malgrat s'eliminin espones, ells segueixen allí i ja saben moltes coses de la nostra història. Anem a bon port?
També vam tenir el plaer de conèixer i aprendre com es fan les espones. El Jose i el seu pare són de les últimes persones que fan espones a pols, increíble oi? Perfectes, rectíssimes i altíssimes!

Aquestes van ser les nostres observacions ornitològiques:
Torlit
Sisó
Voltor comú
Abellerol
Gaig blau
Capsigrany
Cucut reial
Aligot
Xoriguer
Còlit ros
cruixidell
cogullada
calàndria

Torreribera (observacions)

A última hora de la tarda, en aquest fantàstic paratge entre Lleida i Juneda, d'exclusius i remarcables marges entre camp i camp, vam tenir la sort de poder observar:
2 esparvers d'espatlles negres caçant.
gaig blau
Abellerol
Xoriguer
torlit
Mooolts Bernats pescaires

Espero que us animeu a deixar-vos-hi caure algún dia. No té pèrdua en cap sentit.

La vida al secà

Un article prou apassionat com per a referenciar-lo en aquest bloc.
http://www.elperiodico.com/BLOGSCAT/blogs/blognaturaleza/archive/2010/04/12/la-vida-en-el-sec_E000_.aspx

Per cert, avui he descobert el paradís dels Sisons. Al terme municipal de Belianes, aquest matí he tingut el plaer d'observar més de 30 sisons (també anomenat pato o ànec de secà) en menys de 4 hores. Tots ben enfeinats en la tasca de fardar, exhibir-se, posar-se guapets i fer pedorretes tot tirant el cap enrera per agradar d'allò més a les seves discretes femelles. A la vegada aquestes no els treuen l'ull d sobre per quedar ben convençudes del millor candidat.
També a destacar el bonic capsigrany de cap rogenc i l'espraver d'espatlles negres. Aquest últim resulta que fa relativament pocs anys que li han agradat els nostres secans i ve a criar per aquí. Potser un bri d'optimisme?

Notícies

CONFERÈNCIA Lleida EUDALD CARBONELL
"El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante"

El codirector d'Atapuerca ens visita al Museu de Lleida el dia 4 de març a les 19.30 a la sala de conferències del MLL.

Satisfacció

Em sap greu no penjar foto aquesta vegada, però espero poder-ho fer ben aviat. Avui és un dia per apuntar! He vist per segona vegada a la vida (almenys sent-ne conscient) sisons, o també anomenats per les nostres contrades ànecs de secà.
Es tractava de fer un cens d'aus estepàries, així que la càmera s'ha quedat a casa, per allò d'evitar temptacions.
Zona d'Alguaire:
- 11 sisons (Tetrax tetrax)
- 23 xurres (Pterocles orientalis)
Zona d'Artesa de Lleida:
- 120 aprox. gangues (Pterocles alchata)
- 9 aprox. sisons  (Tetrax tetrax)

Camp de treball Alòs de Balaguer

Els que em coneixeu sabeu que aquest poblet m'és mooooolt familiar. Entre altres moltes coses relatives al seu gran valor patrimonial, a la sala d'exposicions hi ha 22 vertebres de l'únic exemplar d'ictiosaure trobat a la Península Ibèrica, que pel seu diàmetre, tot sembla indicar que el rèptil marí feia més de 6 metres. També s'hi exposa un interessant treball sobre els 20 anys d'excavacions de la cova del Parco i s'hi pot observar la rèplica d'una agulla d'os del Magdaleniense. 
Però aquesta vegada la cosa anava de rius... i és que a Alòs de Balaguer no nomès n'hi ha un. De fet, en neix un, el de la Font del Prat i en passa un de molt important: el riu Segre.
Doncs aquest cop, l'Associació per a l'Estudi i la Conservació del Mig Segre ha organitzat un camp de treball de cap de setmana i hem obert un camí paral·lel al Segre, passada la Peroleta i prop de les antigues graveres. Tota una aventura plena d'esbarzers!

Clot de la Unilla

Desprès de veure en viu i en directe el nou Aeroport d'Alguaire, avui ha tocat endinsar-se en uns secans que a partir d'ara de ben segur hi tornaré! Només aterrar ens ha donat la benvinguda un fantàstic mascle d’arpella pàl•lida (Circus cyaneus) que ha estat una bona estona rondant per damunt d’uns guarets fins que ha començat a rondar-lo un corb a ell. En general hem fet força avistaments d’arpelles i rapinyaires en general. Sembla que la població lleidatana d’arpella d’enguany triplica la de l’any 2002 (dades del cens 2010 del Departament de Mediambient). Segurament deu ser donat per les extremades condicions climàtiques de centre Europa i també la bona cria dels últims anys.
Tornant als secans d’Alguaire-Almenar, l’espectacle del dia ens l’ha brindat un xoriguer comú (Falco tinnunculus) que feia l’aleta a uns 4 metres d’altura mentre controlava un marge on devia haver vist algun candidat a presa. Devia ser molt interessant el que seguia ja que s’ha deixat fotografiar múltiples vegades, d’aquí la imatge del dia. S’anava desplaçant horitzontalment poc més de dos metres a dreta i esquerra, mantenint-se a cada seqüència uns quants segons al mateix lloc. Nosaltres des del cotxe hem aprofitat l’avinentesa i hem eternitzat el moment.
En resum, avui hem vist:
-    Arpella pàl•lida (Circus cyaneus): cos blanc i puntes de les ales negres. Ales llarguíssimes.
-    Caderneres (Carduelis carduelis) unes 20 en una sola mata
-    Xoriguer comú (Falco tinnunculus): 4 individus en tot el matí
-    Corb (Corvus corax)
-    Fredeluga (Vanellus vanellus): uns 100 individus picotejant uns guarets
-    Perdiu roja (Alectoris rufa): un parell en el marge d’un camp de fruiters

Notícies

El proper dia 4 de Febrer, a l'Institit d'Estudis Ilerdencs, a les 19h es farà la presentació del llibre "Els secans de Lleida" (text: Joan Estrada i Vidal Vidal, fotografies: Jordi Bas).

Magnífic Sisó cantaire a la portada (Tetrax tetrax).

Més info: http://www.weboryx.com/info/Seleccion_mensual_12_09.html#secans

Els voltants d'Artesa de Lleida (Esteve i Alba)

Malgrat hem gaudit d'un matí solejat, feia un fred que pelava la cua dels rucs!
Hem començat per un guaret on semblava que la cosa feia bona pinta. El pare deia que ja li va semblar bo l'altre dia. A la poca estona ens en hem adonat que a pocs metres rondava una Puput (Upupa epops) ben fornida que picotejava per terra. Estava enfeinadíssima i molt concentrada, però ben a l'aguait.
Mentre esmorzàvem, veiem volades d'ocells. N'hi havien uns de curiosos amb el cos blanc i les ales negres.
Un cop hem decidit d'emprar el cotxe a mode de "hide", no han passat gaires minuts que aquests últims han aterrat al mateix camp on érem. No ho tenia molt clar inicialment, però pensava amb la Fredeluga (Vanellus vanellus). I és que fins que no hem arribat a casa no ho he pogut verificar, ja que amb la son m'havia deixat la guia d'aus!
Primer n'ha arribat un estol de 30, desprès un altre d'unes 30 més i més tard unes 40 més! Feia goig de veure aquest camp. Ja només per això ha valgut la pena el matí.
Una vegada ben fotografiades i dibuixades, ja que desprès caldria identificar-les, hem continuat la nostra sortida. La neu i el fang no ens ho han posat fàcil, però el recompte final han estat:
- Fredeluga (Vanellus vanellus) *les de la fotografia* 
- Milà reial (Milvus milvus)
- Arpella (?)
- Puput (Upupa epops)
- Picot verd (Pucus viridis): entre els camps de fruiters
- Esplugabous (Bubulcus ibis): un de sol entre els camps de fruiters i en un guaret
- Cogullades (Galerida cristata): en zones més estepàries
- Carderola (Carduelis carduelis)
De tornada cap a Lleida hem vist tres estols de Fredelugues que potser sumaven uns 400 individus.